Com ha de conduir un C.B.Mascle xDD

Ya que andamos puestos en youtube ultimamente, os dejo aqui varios videos que forman parte de la mitologia youtubera por antonomasia.

Titulo: La Fisica de lo imposible.
Sinopsis: Una malvada conductora decide, encuentra y logra la manera de violar las leyes de la Fisica pero bien violadas. ¿A primera vista, alguien cree que es posible volcar el coche? Pues mirad mirad...




Titulo: Viaje al centro de la Tierra
Sinopsis: Intento malogrado de una aventurada conductora que decide atravesar el manto terrestre.




Titulo: El coche destructor
Sinopsis: Una conductoria que no se amilana a la hora de poner una marcha y levantar de golpe el pie del embrague.




Titulo: Lucha de Titanas
Sinopsis: la pelea desmedida por un sitio de parking en un supermercado.



Titulo: El mundo da muchas vueltas
Sinopsis: se resume en una frase: GIRO POR MIS COJONES!! Y PQ ME HA DADO LA GANA HACERLO MAS COMPLICADO!



Titulo: La Fisica de lo imposible Vol.2
Sinopsis: Otra vez, de nuevo, una joven compañera intenta violar las leyes mas establecidas de la fisica quantica, relativista y newtoniana. POR MIS COJONES QUE CABE. xD


Titulo: La manguera asesina
Sinopsis: solo mirad..xDD




En fin, espero que no se me enfaden las preciadas animadoras..xDDD pero tenia que colgarlo!!


AAAH!! gent de l'equip!! vull comentaris!!!xDDD

No estem viciats al youtube...

Aquestes tres bromes són tan putes que es mereixen un espai al blog.
La primera és de tan mal gust que l'home casi es mor,la segona és bastant triumfal.La tercera està molt currada.

Reportatge fotogràfic de la primera trobada del CBM. Primera part

Bé, diuen que una imatge val més que mil paraules, i per molt elevada que sigui la qualitat narrativa d'en Quirzo per descriure els fets, és insuficient per a poder reflectir el contingut de les fotus.

Aquestes imatges poden ferir considerablement la sensibilitat de l'espectador. No ens fem responsables dels efectes secundaris del visionat d'aquestes. En cas d'un atac de riure incontrolable consulti al seu farmacèutic.


1-Primera foto, obligatoriament havia de ser aquesta: Il Capo Quirzo Corleone amb el seu Consiglieri. El veus pel carrer ,amb l'abric i els guants, i pobre de tu que el molestis perquè et despertes amb un cap de cavall al llit.




2- L'esforç per no menjar-nos les estovalles va ser titànic, res millor que un abans i un després. Aquí una mostra dels comensals, just en el moment posterior a que ens servissin el mam.



oju peligru amb la cuinera "simpàtica " de fons.

3- I aquí una mostra de la desperació després de no sé pas quan de ratu més tard






4- Com que en bota estava "pressumptament" malalt i no va poder repartir bombos, els va haver de donar Il Capo. Qui si no?



5- N'hi ha que s'entrenaven per poder ingerir grans quantitats d'oli picant



6- A Il capo Don Quirzo no se'l fa esperar, pots córrer el risc d'acabar com a ingredient de la seva propia pizza




Finalment vam sopar, i com que tots teniem gana no hi ha constància de la degustació dels plats. Tot i que hauria sigut interessant veure aquell espècie de pastís que tornava estranyament al seu estat després de ser esclafat.


7- Després del sopar vam tenir baixes, sobretot masculines, que ens deixaven en inferioritat numèrica.






Les imatges que venen a continuació son les més impactants, atenció perquè ara venen els caretus més desfigurats de tota la nit, quines cares mes vermelles, quins ulls tan apagats i vidriosos, quines posses,impressionant......


































......TO BE CONTINUED

Notícia d'última hora!!!!

Bé companys, m'adreço a tots vosaltres amb una novetat d'una vilesa monumental:
"la notícia que acaba de colapsar el món sencer és la captació d'un video en que s'observa la reacció en cadena que pateix en Sergi després de l'adsorció sanguinia d'oli picant. Un video, descobert per l'órgan d'espionatge mundial i intel·ligència secreta,que revela el que tots temíem. Aquest video ens mostra el verdader efecte que té en en SERGI l'oli picant. El que encara està per descobrir, és com s'ho va fer per camuflar aquesta reacció durant el Ier ......Mascle.

http://www.youtube.com/watch?v=9kq8XUtzNn0

23/11/07: Moment històric

Després de molt i molt i molt i molt i molt.............






.... i molt i molt de temps, érem 10 i es va poder fer un 5 per 5. Aviam si es repeteix més sovint!!

De l'èxit superlatiu del Ier Sopar Bianual CB Mascle o de com en Bota es va escaquejar de les seves promeses..Segona part

Veient que la festa s'estava dil·luint al pub , el nom del qual em nego a pronunciar per ser massa "cool", decidirem a sortir a fora a pendre l'aire i decidr cap a on continuar fent mal als nostres fetges.Il capo Vito Qirzoelone s'havia retirat, però no per això haviem d'abandonar la nostra missió , encara quedavem uns quants valents per seguir pregonant el missatge del nostre cap.
Feia un airillu fred, molt fred, capaç de gelar les parts més nobles dels éssers mes peluts (servidor), i veient com l'ambient s'estava refredant ,veient com el nostre enteniment es clarificava,veient com érem capacos cada cop molt mes bé de pronunciar correctament les paraules i ajuntarles totes de tal forma de produir oracions amb un subjecte i un predicat que concordessin,i díria mes! veient com es començava a veure gent capaç d'unir oracions per tal d'obtenir el que s'en diu un inici,nus i desenllaç ,fet que comportava a la desorientació i confusió dels més etílics, decidirem anar al local més pròxim on poder pendre refrigeris revificadors, on la música negués qualsevol possibilitat de mantenir una conversa decent fet que obligava ingerir mes i parlar menys. Dit i fet, en questió de minuts, estavem al lux repetints els processos descrits anteriorment a la primera part del relat de la gran trobade del cb Mascle. A partir d'aquí les imatges son borroses, els records fets pedaç per una ment ja debilitada. Fracasso en l'intent de descriure fidelment els aconteixements , el senyor Damm s'ha apoderat dels meus records i no m'els vol tornar, només un n'he pogut salvar i és el seguent: Eren quarts d'algu de la matinada, la festa s'acostava al seu final i dins del gran grup de dones estupendes només es divisaven tres mascles, que amb valentia, amb sang i suor, amb esforç,amb orgull van aguantar com uns campions.
Si l'equip es diu com es diu (Cb Mascle) es perquè tres herois lluiten dia a dia desde l'anonimat per un món on la masculinitat i la virilitat de l'equip no quedi en dubte.

De l'èxit superlatiu del Ier Sopar Bianual CB Mascle o de com en Bota es va escaquejar de les seves promeses.

Benvolguts i ben informats lectors, em torno adreçar a tots vosaltres (sóc en Q.), per comunicar-vos en primera persona l’excel·lència del Ier..........CB Mascle.En aquest tractat podreu trobar a més de grans narracions dels fets més socarradors de la nit del dissabte 17 de novembre, un ampli reportatge fotogràfic i videogràfic de les gestes magnificents dels vostres personatges preferits, sense deixar de banda també, les gestes no tan dignes que no es van atrevir a fer alguns d'aquests personatges esmentats, tot hi haver-ho promès.

Tot va començar abans de "l'entrenu" del divendres gràcies a la gran crònica històrico-fantàstica, d'un dels grans absents del sopar, l'Alberto, que fent ús de la prosa i la lírica més potent mai vista fins el moment, va impregnar les nostres ànimes de coratge, valor i orgull per afrontar la indigna tasca de destrossar el Banyoles de gairebé 50 punts al partit referent a la 9ª jornada del campionat mundial de bevedors de cerveses doble malta i coronitas sub 25.

Dit això i prèvia observació de l’acaparadora victòria i apabullant potència i vigor físic de l'Uri al Campionat del Món Mundial d'Esmaixades d'Esquenes de Triple Salt Mortal Fètides només participable per part de bevedors compulsius de doble malta i coronitas, farem un salt temporal i ens remetrem als fets ocorreguts al restaurant amb nom d’una pel·lícula clàssica del director de cinema italià Federico Fellini i en que al pòster de cartellera s’observa una dona amb una pitrera bastant més que ofenosa i opulenta. (http://www.youtube.com/watch?v=yQu5tnWvZYA)

Un cop reunida la immensa majoria d’assistents del sopar al punt de trobada a la plaça Poeta Marica (perdó, volia dir Marquina), i després que, únicament la persona més elegant mai vista en tota la història de la ciutat de Girona es prengués la primera però no última beguda alcohòlica elaborada a base de civada, ens varem dirigir, jugadors i afició, cap a la zona de “Pedret” coneguda per alguns com “Pedrito” o “Piedrecilla”. Durant l’àrid trajecte amb cotxe, varem tenir la sort de trobar-nos per voluntat del destí (i bàsicament perquè havíem quedat així) al molt honorable senyor Entrenador i senyora (pares prominents del que està cridat a ser l’autèntic crack del CB Quart(perdó, volia dir CB Mascle) que desbancarà les més que obsoletes velles glòries que no fan més que escampar la deshonra i la vergonya al bàsquet(a més d’una vapor fètid que alguns d’aquests paios emeten ja sigui per les vies sudorípares o bé en forma de pets i veixines o simplement no rentant les samarretes de jugar els partits).

L’entrada al restaurant es va fer de forma violenta, deixant clar en tot moment, que fotríem un merder de collons, o dit de forma elegant: “l’entrada al restaurant es va fer de forma decidida i alegre, deixant clar en tot moment, que fotríem un merder de collons.” Un cop asseguts i amb una inoportuna barrera que separava una mica afició i jugadors (fins que finalment l’element alcohol la va destruir de forma definitiva i per sempre al més pur estil del mur de Berlín), varem procedir a l’elecció del suculent i esperat tiberi i beveri.

Com molt bé saben alguns, la diferència de velocitats entre servir el beure i el menjar va ser bastant elevada, i sobrepassava amb escreix els límits legals permesos. Aquest fet va provocar l’embriaguesa avançada i precoç de la majoria dels comensals, si més no dels més ben parits. En aquest punt de la història, cal fer esment que l’ignominiós personatge Bota no va tenir la decència d’aparèixer i correspondre les seves afectuoses promeses amb actes dignes d’un home, i va al·legar un terrible mal de cap com a excusa, suficient però poc convincent, per no venir. Dit això i per iniciativa d’un servidor, abans que servissin el menjar vaig obsequiar amb un instrument de percussió que es toca amb dos pals, té forma cilíndrica i fa un soroll de bom! bom!, del qual no en direm el nom per no induir a més errors, a una de les més fidels cheerleaders, així com una de les més afectades per la decisió d’en David de faltar al sopar. La rebuda de l’instrument es va fer amb gran entusiasme i sentiment i va fer sorgir l’espurna necessària per animar el sopar i conciliar de forma universal i necessària l’equip i l’afició(final dels mals entesos i del xiulets que es començaven a fer sentir a les grades durant els partits).

Donada l’eufòria del moment i entremig de gran fervor i xivarri, sempre ben acompanyats per l’instrument de percussió, varem ser amenaçats i escridassats per una fornera que feia pizzes, sense cap mena de vergonya ni pudor, semi nua i a la vista de tothom. El crit temible que ens va dirigir, és capaç de reduir a no res a la bèstia més temible: “sou una colla de senglars i me cago amb la mare que....pip, o potser va dir: sou una colla de ximpanzés mal xirgats i us penso donar per darrera........... vegada menjar o potser va dir, sí, sí, va dir això: podeu cridar tant com vulgueu, però no toqueu més el tambor dels pebrots, que no esteu sols aquí. I així va procedir a enverinar-nos, un per un, la pixa (perdó volia dir la pizza).

Com podeu comprovar estimats lectors, no hi ha treva en aquest món i ni pagant 400 eurazos per 20 pizzes, 10 ampolles de vi barato i alguna mousse de plàstic groc, no et pots fer respectar i rebre un tracte decent.

No cal fer esment de cap acte més digne de ser anomenat, a excepció del que va fer en Sergi, persona que no deixa de sorprendre’m. L’heroïcitat d’en Sergi és tan magna que no es pot expressar en paraules i un medi escrit, caldrien 1000 tambors i trompetes ressonant a destró i contravent: es va tirar mig litre d’oli picant per centímetre quadrat de pizza, i a més no es va queixar, ni va suar, ni va plorar, ni va deixar anar els esfínters en cap moment i a més a mig fer, va repetir l’acció de tirar més oli a la pizza. Amb això queda gratament definit el concepte que jo tinc per virilitat.

La següent etapa va ocórrer al vell mig del carrer, amb caire de comiat per part d’alguns dels més estimats presents, i amb una fred capaç de glaçar qualsevol part del cos, amb especial menció per la fava. Varem decidir per tant, posar-nos a recés, en algun local d’oci nocturn. Després de rebre nombroses propostes de treure’m la roba (fins i tot la corbata) i passejar-me amb el corbatí gelat fins al local escollit, simplement per demostrar que volia dir ser “tan mascle”, varem agafar el cotxe per avançar gairebé dos metres i aparcar prop del lloc on un servidor va dir adéu a tan gran festa.(Després d’alguna copa més,unes quantes fotos i molt bona estona compartida amb alguns de vosaltres)

El pub musical(freqüentat per espècies madures) amb nom d’ascendència francesa i caire glamourós, esperava la nostra entrada amb verdadera impaciència i els braços oberts, la multitud ens aclamava i nosaltres no paràvem de saludar a banda i banda, tal com estem acostumats als pavellons on sovint anem a jugar. La festa nocturna va portar-se a terme sense massa incidents, grans balls ètnics, folklòrics i altres d’incomprensibles ballats per part de l’auris( o uri) i en jordi carreres (més conegut com “en races”).Després d’aquesta estona tan joiosa l’anna i jo mateix varem retirar-nos de la festa nocturna i vam obrir-nos pas intrèpidament cap a Cassà de la Selva, passant per davant de la nostra Seu, el nostre inexpugnable santuari que és el pavelló de Quart i que és on els membres d’aquest gran equip ens trobem i fem allò que tots fem tant malament, que és jugar a bàsquet, i allò que fem tant bé que és tocar tant el “collons” com podem.

Ha estat un plaer escriure per un públic tant agraït, que en l’últim article em va regalar 12 comentaris. En aquest punt i dit això passo el relleu a qualsevol que continués la festa a partir de llavors.

P.D: NO HE POGUT PENJAR LES FOTOS CORRESPONENTS A CADA PARÀGRAF PERQUÈN NO EN TINC NI IDEA, L'ALBERTO JA HO EDITARÀ MÉS ENDAVANT, MENTRES TANT DEGUSTEU LA BONA LITERATURA!

11 Hombres y 1 destino

Corren tiempos dificiles para la lirica. El mundo, cada vez mas sumido en el odio, la desesperacion y la sinrazon, viaja irremediablemente hacia un destino fatal augurado ya por muchos: El clima se envenena, el Rey manda a callar a otros jefes de estado, Barbara Rey critica hasta la saciedad (2) a la zangana de la Patiño que se marcha llorando del programa La Noria, el iPhone saldra en España solo por Movistar, por mas cartas que envio, no reemiten los capitulos de Power Rangers y Fraggel Rock...

Grandes series de la historia de la animacion.

En fin, al igual que en la epoca posterior al imperialismo romano, donde el mundo se sumergio en una etapa llamada historicamente como Los Años Oscuros, por el poco avance cientifico e intelectual, donde la plebe era dominada por los mas portentosos fundamentalismos religiosos, al igual que entonces, los que conformamos el propio pueblo, encontramos en cosas como el deporte una via de escapatoria.

Asi empezaba un articulo que encontramos bajo unas ruinas virtuales hace 15 dias (Recordad que vivimos en pleno año 3007) en un blog, a cargo de un chico llamado Alberto, que tuvo el honor de escribir en los ultimos dias del 2007. Los registros se perdieron en la 3era. Guerra Mundial, que paso a llamarse a los ojos de la historia como "La Guerra de la Pintura", por librarse mayoritariamente con armas de alta tecnologia y sofisticacion provistas de municion de bolas de pintura. Después de esta hecatombe, el mundo sucumbió y millones de personas perecieron bajo una ingente capa de bolas de pintura de Paintball. El grosor de dicha capa era de 3km.

Pero hoy aqui, yo, Albertochof Fernandhausen, historiador reputado y Ingeniero de Pastos y Atajos, que es como la de puentes y caminos pero mas rapida, se hace en 1 año, he encontrado un escrito estremecedor sobre unos hechos acontecidos un domingo del mes de Noviembre, alla por el lejano año 2007...

Hoy como cada dia de mi vida, al levantarme lo primero que he hecho ha sido comprar el Marca, mirar las webs de astronomia y si me habian contestado en algun foro, y mirar webs de Paintballs. A las 17 tenia partido en Tossa de Mar, pequeña poblacion de la orilla catalana, que limita al norte con Sant Feliu de Guixols, al sur con el mar Mediterraneo, al oeste con Lloret de Mar y al este con el mismo mar de nuevo.

El viento rugia, en Girona, pero no tanto como el Sergi cuando se emociona, me levanté tranquilo, aunque no tanto como el Bota cuando sube la pelota y me vesti en un segundo al igual que el Xevi cuando sale al contrataque. En estas me encontraba cuando me sobrevino el Nirvana, el Estado de Trance maximo proclamado por Siddartha Goutama mas conocido como Buda, y sucumbí en una espiral de deseos e ideas:

• Hoy pasamos por Tossa...esto quiere decir que vere el Paintball Can Garriga.
• Somos 7 o 8,...mierda!! El carreras volvera a quererla subir de base...y mas sin Mister!!
• El Sergi.....como siempre. Mierda! xDDD
• El Bota....como siempre. Casi dormido xDDD
• El Marti el unico decente, pero con coche indecente.
  
• Y el Jordi Atmetller y el Uri, unos autenticos "mascles" ya que abandonaron a los "poursivants" de la cursa para ir a buscar unas fichas que a la postre, validarian nuestra apabullante victoria que se iba a hacer esperar.

Llego la hora de quedar en Quart. Bonita localidad catalana que limita al norte con....bueno, vale, todos lo sabeis, ¿no?.
Previo partido de futbol con la pelota gigante para deliberar sobre el futuro trayecto a recorrer, yo, el que menos coche ha llevado de todos los presentes, acabe mandando que camino a elegir. Me cargué de fuerzas y recé por que el Jordi no le diese mucho al acelerador en las curvas que nos vendrian...

Primer dato interesante al llegar a Tossa: Nunca, Nunca mas, vamos a volver a presentarnos tan pronto en un campo, y mas en Domingo.

Llegó el momento de dirigirnos definitivamente al campo. Conforme llegaba a la puerta del pabellon, podia respirar el ambiente, las venas se me llenaban de adrenalina, el publico coreaba en las gradas al equipo local, muchos chillaban al equipo rival, es decir, nosotros. Pero no por eso nos ibamos a amilanar. No en vano llevamos con nosotros la maxima y mayor arma de todas las existentes, al Sergi Culubret y los pedos que me tiro yo en los entrenos. ¿O no, Quirze?

La rueda de calentamiento transcurrió con normalidad, sin grandes aspavientos, aunque sin que nadie se enterasen mirabamos a nuestros rivales con desafio, cara, atrevimiento, como los grandes campeones,...

En este instante, el papiro esta roto y no sabemos bién que ocurrió, aunque tenemos la certeza de que sabiendo que eran unos grandes "mascles", menos uno que dice ver ratones donde solo hay estafilococcos.

Asi dicen las pruebas que era el raton que el "Mascle" vio.

Reaccion del Jordi Atmetller al salir de la ducha, segun el mismo.


Reaccion del Jordi Atmetller al salir de la ducha, segun el resto.

Realizaron una inimitable y aterradora Haka(observado sobre todo lo ACOMPASADOS que van todos y lo bien que se saben el baile...igual que la ancestral jugada "Mà!! Mààà!!" que el equipo del C.B.Quart realizaba, con inigualables resultados):

No como las que se hacen ahora, que ni asustan ni nada:

Pero poco después solo nos llegan breves recortes sobre lo ocurrido en tan trascendental encuentro para la historia de la humanidad:

...y nuestro gran jugador Carreras, de nuevo punteó un tiro que inevitablemente y como si de algo parapsicologico se tratase, acabo entrando en el cerco que defendiamos por enesima vez durante el partido, y van 31 puntos...

También comprobamos como se vivia en ese siglo tan caracteristico. Las personas vivian con stress, si no observad este otro fragmento encontrado en un trozo de ceramica grecoromana, aunque con inscripciones del 2007:

...y el Sergi cambió por el Alberto, afirmando asi, sus increibles cualidades para realizar 2 faltas y una perdida en 21 segundos...

Pero poco después descubrimos la rabia acumulada del que posteriormente seria el desencadenador de la horrorosa "Guerra de la Pintura":

...y cogí la pelota y realice un tiro de campo a campo sin tocar aro a falta de 12 o 10 segundos. Pero de nuevo, pensando que ahora si que por fin se acababa el partido, arme mi escandaloso brazo copiado de Rafa Nadal, que me vendió el Moha en el mercado, y volví, de nuevo, a lanzar de campo a campo a falta de 3 o 4 segundos por jugarse y el Xevi solo en el otro extremo del campo. Me estoy armando de ira, creo que voy a hacer algo...dentro de poco....

No tenemos solo esto, como dato a reseñar. Si no, observemos como, la prueba definitiva de la existencia de la relatividad de Einstein se consiguió también durante dicho partido al comprobar que:

...y efectivamente, comprobamos todos que la calidad del Bota, de nuevo, es relativa. Solo influye de martes a viernes, y en algunas excepciones, los fines de semana. Aunque de mucho en mucho. Es como los cometas: va y viene, cada cilos de 15000 años o cosas asi...

O las cualidades del Uri en el ramo de las telecomunicaciones, de las que ahora somos esclavos:

...cogió el telefono y en un alarde de amistad espetó: ¡Bah! Com paga en Jordi.... y realizo una conferencia con el antiguo metodo conocido como la telefonia mobil....

En este punto ya no volvemos a saber nada mas. Solo que el C.B.Quart acabo ganando ese partido, para mala suerte de nuestra especie, pues luego se desencadenarian mil y uno acontecimientos que precipitarian a humanidad al borde del abismo.

Solo, a través de algunos cronistas de la epoca, de nombres tan raros como Diari de Girona, el Punt, o alguien con tan mala suerte de llamarse algo asi como DobleUveDobleUveDobleUve Punto BasquetCatala Punto Com, que nos afirman que este equipo requirió de dos prorrogas inigualables e inesperadas para ganar el partido.

Lo que nos confirma la mentalidad cambiante que estaba floreciendo entre los mas lugubres y apartado suburbios urbanos... una nueva era comenzaba.

Poco después, vimos como debido a un basket no anotado en el acta, en el ultimo segundo por Xevi desemboco en la peor de las Guerras de nuestra Era. ¿Por que? Es sencillo. Explicaremos como acabaron estas personas y que hicieron:

1. El Mister: Después de dejar el equipo, se retiro a una mansion en el Paramo Leones, donde vivio hasta el final de sus dias cultivando hortalizas y cuidando a su ganado.
2. El Bota: Comprovó por si mismo el poder cegador que da la maldad. Se le encendieron los ojos de color "Rojo Fuego" (os lo juro, lo vi el otro dia en un programa de television xD) y formó el clan llamado "Eto'o Pichichi", causante de las 1001 muertes en un pueblecito gerundense llamado Angles, del cual no quedó ningun vestigio. Luego sabremos mas de el.
3. El Uri: Se acabó dedicando a la industria manufacturera de la cerveza. Compró a las mas grandes multinacionales y establecio un sistema comercial totalitaristas y con todo el monopolio del mercado. Su lema era: "Uridamm, tu cerveza, la UNICA cerveza".
4. El Jordi Carreras: Se perdió su rastro tras una maquina recreativa al añorar sus años mozos, en donde trabajaba en un casino llamado "Paga o nada" o algo asi. La leyenda dice que se le cayó la ultima moneda que tenia en su cuenta bancaria para hacer el ultimo "AVANCE". Pues tenia la maquina "calentita" segun nos dicen algunos posibles testigos.
5. El Xevi: se convirtió en actor de cine. Realizó mas de 200 titulos que fueron exitos. Todos en 200 segundos. Dicen de el, que fue quien consigui frenar la Tierra pues esta se pasaba de rosca y se iba de su trayectoria. Le debemos nuestro mundo.
6. El Sergi: Su pasado es mas oscuro. Después de jugar varias temporadas mas a baloncesto, creo un estilo musical propio denominado Gritotechno. Visto que no tuvo ningun tipo de exito, acabo degenerando y formando parte del Comando de los Pintureros, que mas adelante explicaremos. Sus ultimas incursiones en el campo de batalla, fueron en los armarios de los niños pequeños bajo el pseudonimo de "El Papus".
7. Jordi Atmetller: Uno de los maximos artifices del Comando de los Pintureros. Su aficion por las armas apareció de bien joven, dice la leyenda, que a raiz de haberse encontrado (eso dice el) un animal roedor del que sabemos por la leyenda del "Hombre Mascle" que otro dia contaremos aqui, que tenia poderes tales como desaparecer o adquirir un tamaño similar al de un humano al encontrarse a solas con uno. Los datos dicen, aunque a cuentagotas, que su extincion misteriosamente comenzo a fraguarse en cuando se formo el Comando de los Pintureros.
8. Marti: De los pocos que hizo algo por la humanidad. Cuentan los antiguos, que acabo siendo el lider de la resistencia contra el Comando Pinturero, un estandarte del pacifismo y el talante, pero que acabo su vida realizando lo que siempre habia querido hacer desde bién pequeñit: marchar de servicio en busca de fantasmas que cazar...(me se un simil de fantasma...os lo sabeis vosotros? xDDD)
9. Alberto: El lider supremo del Comando de los Pintureros. Se dice de boca a oido, entre variopintos personajes de los suburbios de las grandes metropolis, entre los supremos cancilleres de los distintos pueblos que conforman la Confederacion AntiPaintball, que en cierto momento de la historia antigua, varias ciudades como Nueva York o Paris, desaparecieron en un instante de la faz de la Tierra, y que en su sitio encontraron una sola y simple bola de pintura. Se cuenta también, que en esos dias tan trascendentes para la historia, Alberto desapareció y fue visto en esas ciudades instantes antes. Sus mas cercanos comentan que su odio por no poder hacer Paintballs en Tossa, su ira sobretodo, le sobrevino en el momento en que paso por delante del paintball Can Garriga cuando se dirijian a jugar a Tossa. A partir de ese instante el mundo cambió para siempre. Formo el Comando de los Pintureros, que pronto se hizo con el poder de las grandes multinacionales, y llego al poder con un golpe de estado perpretado a base de superbolas de pintura chistosas. El resto, ya lo sabeis. El advenimiento de la 3era Guerra Mundial, el aire envenenado de bolas de pintura, los vagabundos navegaban sobre botes de pintura, los edificios de los supervivientes eran 3 brochas formando una cabaña, el mundo en una nueva edad de hielo,...

Las cronicas se cortan en la figura de este equipo tan estudiado por todos. Se creo la cultura basada en la pintura y las cenas de equipo. Nunca mas se volvieron a ver algunos animales como los pequeños ratoncillos "rataouilles" como decia el Bota.

Pero tenemos la certeza, la seguridad, la hombria, de que en un futuro podremos conocer mucho y mas sobre esta tan importante epoca en la historia del planeta Tierra.

Los forjadores de la nueva Era, el sub25 del C.B. Quart, fueron personas normales y corrientes, bebian cervezas a destajo, quedaban en un lugar satanico llamado misteriosamente "La Barraca" donde podias encontrar "cedeses" de musica clasica de un desconocido Von Karajan, fumaban normalmente antes y despues de los partidos, se tocaban en el vestuario, hacian cuartos oscuros en la Barraca de lo hedonistas que eran,...

pero todo esto son solamente especulaciones, especulaciones de hoy en pleno año 3007, que como aquellas lejanas de la historia que hoy hemos contado, se perderan como lagrimas en la lluvia,...

1er Sopar Bianual Club Bàsquet Mascle sub 25

Després d'una espera que s'ha fet gairebé eterna en la publicació de nous articles en aquest decadent blog(l'anomeno així perquè cada dia tothom se'l passa més pel cul), m'he decidit a escriure-hi. M'adreço a tot l'equip, entrenador i senyora, cheerleaders i simpatitzants i evidentment a les nostres boniques xicotes per proposar-vos de celebrar, en honor al final de la primera volta (altament triomfal), el primer sopar bianual del CB Mascle sub25.

Serà un plaer gaudir de la vostra presència(ho sento ALBERTO, ja farem una barraca el dia 1, de caire més intimista i amb moltes "guarrades" (per menjar!)) i us demano que em confirmeu la vostra assistència a tan magna festa.Podeu fer-ho a través del blog.

La proposta més calenta és la d'anar al restaurant vasc, però donat que s'espera una assistència massiva, no crec que hi cabem. És per aixó que un servidor creu que podríem anar al restaurant mexicà que reuneix qualitats com ara bon preu, bon menjar, espai suficient i menjar picant per comprovar la masculinitat dels membres... de la plantilla!

Bé doncs estimats lectors, tot i que espero que tots vingueu, el sopar és ineludible i inexcusable, i per tant se celebrarà encara que només vinguin 2 persones. Sé que això no passarà perquè la vostra fidelitat està fora de qualsevol dubte!!

Per acabar em plau informar-vos del sorteig que serà efectuat, durant el sopar, entre tots els "AFICIONATS" ,i pel qual l' "EQUIP" farà un pot, d'un fantàstic tambor per fer xivarri i animar-nos als partits!!!!!Aquesta decisió ha estat presa ja que en David Bota!! va prometre a una cheerleader que els n'hi regalaria un de part de l'equip, i no ho ha fet. Per tant si algú no hi està d'acord s'haurà d'entendre amb el nostre carismàtic base.

A reveure i digueu algu!!

La crònica sobre l'èpic partit a TOSSA la deixo en mans d'algun company, com ara L'ALBERTO,o l'URI que hi tenen la mà trencada en això de les cròniques.

P.D. La festa continuarà amb la ingesta de tisanes de tots colors en un local de Pedret conegut amb l'il·lustre nom d'una novela de l'autor Herman Hesse i que no esmentaré per no fer-ne publicitat gratuita.